Què són els defectes refractius?
Els defectes de la refracció ocular són la miopia, la hipermetropia i / o l'astigmatisme. Un ull miop és més llarg de l'habitual, de manera que les imatges dels objectes se solen focalitzar en un pla davant de la retina. La hipermetropia és el defecte oposat a la miopia: l'úll és més curt del normal i les imatges dels objectes es formaran per darrera de la retina: és més curt del normal i, per tant, les imatges dels objectes se centraran en un pla de la retina. Els astigmatismes són defectes que depenen de la curvatura (esfericitat) de les superfícies refractives, especialment de còrnia. La presbícia no és exactament un defecte refractiu, sinó el resultat de la pèrdua de la capacitat d’acomodació; és a dir, la capacitat de canviar el focus de l’ull que ens permet veure objectes de prop amb claredat. Tots perdem progressivament la capacitat d’acomodació amb l’edat a causa de la pèrdua natural d’elasticitat del cristal·lí i del seu teixit circumdant, així com d’altres canvis fisiològics relacionats.Les lents de contacte són una manera de corregir aquests defectes de refracció quan es produeixen sols o combinats.
